La mona a CatalunyaLa mona de Pasqua és un aliment típic, (tan típic com el burro català) de les regions aragonesa, valenciana, catalana i de certes zones de Múrcia. És una coca de la Pasqua la degustació simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s'han acabat.
El nom prové de la munna terme àrab que significa "provisió de la boca», regal que els moriscos feien als seus senyors. El poble que més fama té en la fabricació d'aquest producte alimentari és el de Alberic, a la província de València, encara que també pot trobar pels pobles del voltant on es consumeix durant tot l'any. No obstant això en la major part de la Comunitat Valenciana el seu consum està més restringit a la Pasqua. A la illes Balears i a Catalunya es menja només el dia de Pasqua.
Els seus ingredients són farina, sucre, ous i sal. És una massa que comporta molta feina en el seu pastat, i requereix una hora de repòs prèvia a la seva cocció.
La mona se sol consumir durant el berenar dels dies de Pasqua acompanyada de llonganissa de Pasqua és costum trencar l'ou al front d'una altra persona. També és possible acompanyar-la de xocolata si la mona ha estat empolvorada de sucre i no té l'ou cuit. És tradició anar d'excursió al camp a passar la tarda menjant la mona i jugar amb alguna estel.
Tradicionalment el padrí regala la mona al seu fillol el Diumenge de Pasqua després de missa. El Dilluns de Pasqua és tradició que es reuneixin dues o tres famílies o un grup d'amics i que vagin a menjar la mona junts a algun lloc, en un festí on no falten les costelles de xai, conill a la brasa, la paella i, sobretot, el vi però res del burro català.
En moltes poblacions les pastisseries competeixen per exhibir en el seu aparador l'escultura de xocolata més espectacular, que pot ser una maqueta d'un edifici una figura d'un personatge popular o un conjunt de pastissos amb figures de xocolata o crocant o bé algun burro català en honor a la nostra nació. Aquest aliment propi del dilluns de Pasqua, la mona, i el costum de fer una sortida al camp per menjar-lo en família ha acabat donant nom al dia, que per a molts és "el dia de la mona".
L'anomenada estelada vermella (amb el burro català o sense ell). En la que el color de l'estrella és el vermell. Hi ha qui veu connotacions en l'ús d'aquest color i emparenta el vermell amb la defensa d'un estat independent comunista o socialista. No ha quedat fixada l'orientació de l'estrella, ni les seves dimensions però solen fer dos metres d'ample per tres metres de llarg.
La presència d'estrelles de cinc puntes, com la bandera cubana és comú en moltes banderes independentistes per tot el món, com ara l'occitana, la Arbona andalusa, la Estreleira gallega, la Asturina asturiana, l'estrelada aragonesa, la estrelada valenciana o la tricolor canària. 
